Titelles, un llenguatge universal. El Festival Internacional de Titelles de Barcelona a través de l’objectiu de Jesús Atienza
Ars, Laura; Atienza, Jesús
Mostra fotogràfica «Titelles, un llenguatge universal. El Festival Internacional de Titelles de Barcelona a través de l’objectiu de Jesús Atienza», exposada al Museu de les Arts Escèniques (vestíbul del Teatre Estudi de l’Institut del Teatre) el 2024. Fotografies i selecció de Jesús Atienza; text i coordinació de Laura Ars.

Titelles, un llenguatge universal. El Festival Internacional de Titelles de Barcelona a través de l’objectiu de Jesús Atienza
Ars, Laura; Atienza, Jesús
Mostra fotogràfica «Titelles, un llenguatge universal. El Festival Internacional de Titelles de Barcelona a través de l’objectiu de Jesús Atienza», exposada al Museu de les Arts Escèniques (vestíbul del Teatre Estudi de l’Institut del Teatre) el 2024. Fotografies i selecció de Jesús Atienza; text i coordinació de Laura Ars.

Analphabetic Writing: Choreography after Derrida
López Esteve, Oriol
Durant dècades, Jacques Derrida i les seves obres s’han considerat inadequats per parlar de dansa, performance o assumptes corporals. Aquest article qüestiona tal creença i torna a llegir el corpus de Derrida amb l’objectiu de redescriure gramaticalment la coreografia. Aquesta elaboració teòrica pren com a punt de partida els textos del filòsof sobre dansa i escriptura no fonètica, tot considerant també les lectures i crítiques que han fet els estudiosos de la dansa respecte a la deconstrucció i l’obra de Derrida. Tenint en compte la distinció a ‘De la grammatologie’ (1967) entre «escriptura estreta» i «escriptura en general», examinaré la notació de la dansa com a escriptura de dansa estreta i rebutjaré la idea que és l’única manera de concebre la coreografia. Més enllà del prejudici contra la coreografia sorgit al segle XIX i reforçat al tombant del segle XXI, és possible redecriure l’escriptura coreogràfica en tant que ‘espacement’, més proper a la concepció de l’escriptura als textos de Derrida sobre Antonin Artaud o a ‘Penser à ne pas voir. Écrits sur les arts du visible’ (2013). Finalment, l’article demostrarà l’elaboració teòrica mitjançant un breu examen del cas de la ballarina moderna nord-americana Loie Fuller.

Institut del Teatre: Memòria 2024
Institut del Teatre

Institut del Teatre: Memòria 2024
Institut del Teatre

Flexionar la diferència sexual amb els cossos. Escriptura i cos textual en la dansa
López Esteve, Oriol
Des dels anys setanta del segle XX, la creació i el pensament —especialment el vinculat als estudis feministes— han provat de copsar la corporalitat i la sexualitat en els textos literaris. Invertint l’objecte d’anàlisi i dialogant amb les obres de Jacques Derrida i Hélène Cixous, aquest assaig indaga de quina manera, en la dansa, els cossos queden travessats per una escriptura —la coreografia— que flexiona la seva diferència sexual. L’autor se centra en l’obra de la ballarina modernista Loïe Fuller, que desconstrueix les nocions de presència, unicitat i veritat en què es fonamenta el règim identitari modernista i, mitjançant l’ús del vestuari i d’elements lumínics i escenogràfics, es fusiona amb l’espai i aconsegueix que es confonguin natura i tècnica, llum i matèria. A diferència d’altres ballarines de l’època més conegudes, com Isadora Duncan o Ruth Saint Denis, Fuller posa en marxa una escriptura coreogràfica que trastoca la definició dels cossos de les dones, qüestiona l’essencialisme majoritari en l’escena moderna i ofereix un model coreopolític de lectura i d’escriptura vàlid també per a la dansa d’avui dia.
2023, Flexionar la diferència sexual amb els cossos. Escriptura i cos textual en la dansa (1ª edició).