Tres textos / de Carles Soldevila ; edició a cura de Núria Santamaria Roig
Soldevila, Carles
Carles Soldevila és una de les figures més rellevants del panorama teatral català de la primera meitat del segle xx. El seu teatre destaca per la capacitat d’unir entreteniment i reflexió, amb una mirada lúcida sobre els costums de la societat catalana del seu temps i sobre la naturalesa humana en general. Al costat del reconegut valor literaris de les facetes de narrador i articulista, la seva producció dramàtica constitueix una aportació essencial a la modernització de l’escena catalana a partir dels esquemes de la comèdia burgesa europea. Obres com Civilitzats, tanmateix o Bola de neu revelen un gran domini del diàleg, sempre viu, intel·ligent i carregat d’ironia. Aquest estil va contribuir a renovar el llenguatge teatral i a acostar el públic a un tipus d’enginy humorístic entès com un exercici intel·ligent de relativització dels tots els principis absoluts. És també en aquest sentit que el teatre de Soldevila és important, sobre la seva forma de posar sobre les taules afers familiars, conflictes conjugals o les noves dinàmiques socials hi sobreneda una perspectiva que és tan escèptica com constructiva. La seva obra, per tant, funciona com un mirall del seu temps i alhora conserva una sorprenent vigència. En conjunt, el teatre de Carles Soldevila és una peça clau per entendre l’evolució de la comèdia catalana contemporània, una obra que combina lleugeresa i profunditat, i que continua essent un referent de qualitat i modernitat.
Civilitzats, tanmateix (1921) : comedieta en un acte (P3: D1, H2 ; Estrena 1922-12-18 Teatre Català Romea (Barcelona) — Els milions de l’oncle (1927) : comèdia en tres actes (P10: D5, H5 ; Estrena 1927-03-08 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero) — Bola de neu (1927) (P17: D7, H10) ; Estrena 1927-11-12 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero); Inclou fitxa de lectura de cada obra; DL B 8834-2026

Tres textos / de Carles Soldevila ; edició a cura de Núria Santamaria Roig
Soldevila, Carles
Carles Soldevila és una de les figures més rellevants del panorama teatral català de la primera meitat del segle xx. El seu teatre destaca per la capacitat d’unir entreteniment i reflexió, amb una mirada lúcida sobre els costums de la societat catalana del seu temps i sobre la naturalesa humana en general. Al costat del reconegut valor literaris de les facetes de narrador i articulista, la seva producció dramàtica constitueix una aportació essencial a la modernització de l’escena catalana a partir dels esquemes de la comèdia burgesa europea. Obres com Civilitzats, tanmateix o Bola de neu revelen un gran domini del diàleg, sempre viu, intel·ligent i carregat d’ironia. Aquest estil va contribuir a renovar el llenguatge teatral i a acostar el públic a un tipus d’enginy humorístic entès com un exercici intel·ligent de relativització dels tots els principis absoluts. És també en aquest sentit que el teatre de Soldevila és important, sobre la seva forma de posar sobre les taules afers familiars, conflictes conjugals o les noves dinàmiques socials hi sobreneda una perspectiva que és tan escèptica com constructiva. La seva obra, per tant, funciona com un mirall del seu temps i alhora conserva una sorprenent vigència. En conjunt, el teatre de Carles Soldevila és una peça clau per entendre l’evolució de la comèdia catalana contemporània, una obra que combina lleugeresa i profunditat, i que continua essent un referent de qualitat i modernitat.
Civilitzats, tanmateix (1921) : comedieta en un acte (P3: D1, H2 ; Estrena 1922-12-18 Teatre Català Romea (Barcelona) — Els milions de l’oncle (1927) : comèdia en tres actes (P10: D5, H5 ; Estrena 1927-03-08 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero) — Bola de neu (1927) (P17: D7, H10) ; Estrena 1927-11-12 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero); Inclou fitxa de lectura de cada obra; DL B 8834-2026

Tres textos / de Carles Soldevila ; edició a cura de Núria Santamaria Roig
Soldevila, Carles
Carles Soldevila és una de les figures més rellevants del panorama teatral català de la primera meitat del segle xx. El seu teatre destaca per la capacitat d’unir entreteniment i reflexió, amb una mirada lúcida sobre els costums de la societat catalana del seu temps i sobre la naturalesa humana en general. Al costat del reconegut valor literaris de les facetes de narrador i articulista, la seva producció dramàtica constitueix una aportació essencial a la modernització de l’escena catalana a partir dels esquemes de la comèdia burgesa europea. Obres com Civilitzats, tanmateix o Bola de neu revelen un gran domini del diàleg, sempre viu, intel·ligent i carregat d’ironia. Aquest estil va contribuir a renovar el llenguatge teatral i a acostar el públic a un tipus d’enginy humorístic entès com un exercici intel·ligent de relativització dels tots els principis absoluts. És també en aquest sentit que el teatre de Soldevila és important, sobre la seva forma de posar sobre les taules afers familiars, conflictes conjugals o les noves dinàmiques socials hi sobreneda una perspectiva que és tan escèptica com constructiva. La seva obra, per tant, funciona com un mirall del seu temps i alhora conserva una sorprenent vigència. En conjunt, el teatre de Carles Soldevila és una peça clau per entendre l’evolució de la comèdia catalana contemporània, una obra que combina lleugeresa i profunditat, i que continua essent un referent de qualitat i modernitat.
Civilitzats, tanmateix (1921) : comedieta en un acte (P3: D1, H2 ; Estrena 1922-12-18 Teatre Català Romea (Barcelona) — Els milions de l’oncle (1927) : comèdia en tres actes (P10: D5, H5 ; Estrena 1927-03-08 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero) — Bola de neu (1927) (P17: D7, H10) ; Estrena 1927-11-12 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero); Inclou fitxa de lectura de cada obra; DL B 8834-2026

Tres textos / de Carles Soldevila ; edició a cura de Núria Santamaria Roig
Soldevila, Carles
Carles Soldevila és una de les figures més rellevants del panorama teatral català de la primera meitat del segle xx. El seu teatre destaca per la capacitat d’unir entreteniment i reflexió, amb una mirada lúcida sobre els costums de la societat catalana del seu temps i sobre la naturalesa humana en general. Al costat del reconegut valor literaris de les facetes de narrador i articulista, la seva producció dramàtica constitueix una aportació essencial a la modernització de l’escena catalana a partir dels esquemes de la comèdia burgesa europea. Obres com Civilitzats, tanmateix o Bola de neu revelen un gran domini del diàleg, sempre viu, intel·ligent i carregat d’ironia. Aquest estil va contribuir a renovar el llenguatge teatral i a acostar el públic a un tipus d’enginy humorístic entès com un exercici intel·ligent de relativització dels tots els principis absoluts. És també en aquest sentit que el teatre de Soldevila és important, sobre la seva forma de posar sobre les taules afers familiars, conflictes conjugals o les noves dinàmiques socials hi sobreneda una perspectiva que és tan escèptica com constructiva. La seva obra, per tant, funciona com un mirall del seu temps i alhora conserva una sorprenent vigència. En conjunt, el teatre de Carles Soldevila és una peça clau per entendre l’evolució de la comèdia catalana contemporània, una obra que combina lleugeresa i profunditat, i que continua essent un referent de qualitat i modernitat.
Civilitzats, tanmateix (1921) : comedieta en un acte (P3: D1, H2 ; Estrena 1922-12-18 Teatre Català Romea (Barcelona) — Els milions de l’oncle (1927) : comèdia en tres actes (P10: D5, H5 ; Estrena 1927-03-08 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero) — Bola de neu (1927) (P17: D7, H10) ; Estrena 1927-11-12 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero); Inclou fitxa de lectura de cada obra; DL B 8834-2026

Tres textos / de Carles Soldevila ; edició a cura de Núria Santamaria Roig
Soldevila, Carles
Carles Soldevila és una de les figures més rellevants del panorama teatral català de la primera meitat del segle xx. El seu teatre destaca per la capacitat d’unir entreteniment i reflexió, amb una mirada lúcida sobre els costums de la societat catalana del seu temps i sobre la naturalesa humana en general. Al costat del reconegut valor literaris de les facetes de narrador i articulista, la seva producció dramàtica constitueix una aportació essencial a la modernització de l’escena catalana a partir dels esquemes de la comèdia burgesa europea. Obres com Civilitzats, tanmateix o Bola de neu revelen un gran domini del diàleg, sempre viu, intel·ligent i carregat d’ironia. Aquest estil va contribuir a renovar el llenguatge teatral i a acostar el públic a un tipus d’enginy humorístic entès com un exercici intel·ligent de relativització dels tots els principis absoluts. És també en aquest sentit que el teatre de Soldevila és important, sobre la seva forma de posar sobre les taules afers familiars, conflictes conjugals o les noves dinàmiques socials hi sobreneda una perspectiva que és tan escèptica com constructiva. La seva obra, per tant, funciona com un mirall del seu temps i alhora conserva una sorprenent vigència. En conjunt, el teatre de Carles Soldevila és una peça clau per entendre l’evolució de la comèdia catalana contemporània, una obra que combina lleugeresa i profunditat, i que continua essent un referent de qualitat i modernitat.
Civilitzats, tanmateix (1921) : comedieta en un acte (P3: D1, H2 ; Estrena 1922-12-18 Teatre Català Romea (Barcelona) — Els milions de l’oncle (1927) : comèdia en tres actes (P10: D5, H5 ; Estrena 1927-03-08 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero) — Bola de neu (1927) (P17: D7, H10) ; Estrena 1927-11-12 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero); Inclou fitxa de lectura de cada obra; DL B 8834-2026

Tres textos / de Carles Soldevila ; edició a cura de Núria Santamaria Roig
Soldevila, Carles
Carles Soldevila és una de les figures més rellevants del panorama teatral català de la primera meitat del segle xx. El seu teatre destaca per la capacitat d’unir entreteniment i reflexió, amb una mirada lúcida sobre els costums de la societat catalana del seu temps i sobre la naturalesa humana en general. Al costat del reconegut valor literaris de les facetes de narrador i articulista, la seva producció dramàtica constitueix una aportació essencial a la modernització de l’escena catalana a partir dels esquemes de la comèdia burgesa europea. Obres com Civilitzats, tanmateix o Bola de neu revelen un gran domini del diàleg, sempre viu, intel·ligent i carregat d’ironia. Aquest estil va contribuir a renovar el llenguatge teatral i a acostar el públic a un tipus d’enginy humorístic entès com un exercici intel·ligent de relativització dels tots els principis absoluts. És també en aquest sentit que el teatre de Soldevila és important, sobre la seva forma de posar sobre les taules afers familiars, conflictes conjugals o les noves dinàmiques socials hi sobreneda una perspectiva que és tan escèptica com constructiva. La seva obra, per tant, funciona com un mirall del seu temps i alhora conserva una sorprenent vigència. En conjunt, el teatre de Carles Soldevila és una peça clau per entendre l’evolució de la comèdia catalana contemporània, una obra que combina lleugeresa i profunditat, i que continua essent un referent de qualitat i modernitat.
Civilitzats, tanmateix (1921) : comedieta en un acte (P3: D1, H2 ; Estrena 1922-12-18 Teatre Català Romea (Barcelona) — Els milions de l’oncle (1927) : comèdia en tres actes (P10: D5, H5 ; Estrena 1927-03-08 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero) — Bola de neu (1927) (P17: D7, H10) ; Estrena 1927-11-12 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero); Inclou fitxa de lectura de cada obra; DL B 8834-2026

Tres textos / de Carles Soldevila ; edició a cura de Núria Santamaria Roig
Soldevila, Carles
Carles Soldevila és una de les figures més rellevants del panorama teatral català de la primera meitat del segle xx. El seu teatre destaca per la capacitat d’unir entreteniment i reflexió, amb una mirada lúcida sobre els costums de la societat catalana del seu temps i sobre la naturalesa humana en general. Al costat del reconegut valor literaris de les facetes de narrador i articulista, la seva producció dramàtica constitueix una aportació essencial a la modernització de l’escena catalana a partir dels esquemes de la comèdia burgesa europea. Obres com Civilitzats, tanmateix o Bola de neu revelen un gran domini del diàleg, sempre viu, intel·ligent i carregat d’ironia. Aquest estil va contribuir a renovar el llenguatge teatral i a acostar el públic a un tipus d’enginy humorístic entès com un exercici intel·ligent de relativització dels tots els principis absoluts. És també en aquest sentit que el teatre de Soldevila és important, sobre la seva forma de posar sobre les taules afers familiars, conflictes conjugals o les noves dinàmiques socials hi sobreneda una perspectiva que és tan escèptica com constructiva. La seva obra, per tant, funciona com un mirall del seu temps i alhora conserva una sorprenent vigència. En conjunt, el teatre de Carles Soldevila és una peça clau per entendre l’evolució de la comèdia catalana contemporània, una obra que combina lleugeresa i profunditat, i que continua essent un referent de qualitat i modernitat.
Civilitzats, tanmateix (1921) : comedieta en un acte (P3: D1, H2 ; Estrena 1922-12-18 Teatre Català Romea (Barcelona) — Els milions de l’oncle (1927) : comèdia en tres actes (P10: D5, H5 ; Estrena 1927-03-08 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero) — Bola de neu (1927) (P17: D7, H10) ; Estrena 1927-11-12 Teatre Novetats (Barcelona), direcció Joaquim Montero); Inclou fitxa de lectura de cada obra; DL B 8834-2026

Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata / anònim ; edició a cura de Francesc Massip i Pep Vila
Anònim
De les dotze peces hagiogràfiques conservades del teatre tardomedieval català, només una es dedica a una heroïna femenina: santa Àgata, malgrat que ordes, gremis i confraries de l’època eixien a la Processó de Corpus amb «entremesos» més o menys desenvolupats dedicats a santes que exhibien els seus símbols. Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) hauria estat una jove que va morir com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa en tota la cristiandat i és la patrona de les dones, constituint una de les festes d’inversió del cicle hivernal, eco llunyà de les Matronàlia romanes o d’altres precedents del món arcaic, en què es capgiraven els rols socials. En molts pobles de cultura mediterrània, era una jornada en què les dones s’emparaven de l’espai públic: tocaven campanes a rebat, encenien una foguera i organitzaven un ball en cercle exclusiu, on els mascles no hi podien intervenir, a risc d’endur-se una atzagaiada. La santa siciliana ha estat relacionada amb Afrodita, la deessa de l’amor i la bellesa, una filiació sorprenent, harmoniosa i profícua. La Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata va ser descoberta i editada per Nolasc del Molar (El Molar, Priorat, 1902-Barcelona, 1983), nom religiós del frare caputxí Daniel Rebull i Muntanyola, que ingressà a l’ordre dels Caputxins el 1918 i va ser ordenat sacerdot el 1926. El manuscrit de santa Àgata es conserva actualment al fons Nolasc del Molar de l’Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Mallorca, al convent de Sarrià, a Barcelona.
DL B 6903-2026; Bibliografia p. 14-15; Inclou fitxa de lectura; P12: D5, H7 i altres

Modest Cuixart i les arts escèniques
Medina, Raquel
L’exposició temporal «Modest Cuixart i les arts escèniques» és la primera que s’endinsa de manera individualitzada en la relació de Modest Cuixart amb les arts escèniques, i es va fer en el marc del centenari del seu naixement organitzat per la Fundació Modest Cuixart.

Modest Cuixart (Barcelona, 1925 – Palafrugell, 2007) va ser pintor, escenògraf i una de les figures clau de l’avantguarda artística catalana de postguerra. El pintor va créixer envoltat de teatre i música, i aquesta doble passió va impregnar tota la seva trajectòria vital i pictòrica. Des de les accions-espectacle dadaistes i surrealistes del grup Dau al set fins a una extensa carrera com a escenògraf, dissenyador de decorats i vestuari per a obres de Brecht, Lope de Vega, Arrabal o Sòfocles, Cuixart va fer de les arts escèniques un territori propi.

La influència de Bertolt Brecht va ser determinant: el va impulsar a abandonar l’informalisme —amb el qual havia triomfat internacionalment, guanyant la Biennal de São Paulo de 1959— per abraçar un art compromès amb el factor humà, convertint-se en precursor dels corrents figuratius posteriors.

La música ocupa també un lloc central en la mostra. Des de la infantesa fins als darrers anys, Cuixart va mantenir un vincle viu amb compositors i intèrprets, va col·laborar en projectes multidisciplinaris i va dedicar nombroses obres pictòriques als grans músics de totes les èpoques. Ells el van inspirar a ell; i ell, a ells.

A través d’una vintena de plafons amb fotografies, esbossos, figurins i cartells, l’exposició reivindica la importància de les arts escèniques en la trajectòria creativa d’un dels grans noms de l’art contemporani català. La mostra es va exposar al vestíbul de l’Institut del Teatre del maig al novembre de 2026.

The Emotional Component in Theatre Training from the Students’ Perspective
Durán Elicer, Solange
Esta investigación analizó la percepción del componente emocional en la formación del
estudiantado del Instituto del Teatro de Barcelona, mediante una metodología mixta de
enfoque etnográfico-participativo. Se utilizaron entrevistas, grupos focales, bitácoras,
biografías emocionales, observación participativa y registros audiovisuales, con análisis de
contenido apoyado por Atlas.ti. Los resultados evidencian una baja presencia del trabajo
emocional específico en la formación vocal y la necesidad de integrarlo sistemáticamente,
tanto para el desempeño escénico como para el autocuidado. Se concluye que es urgente
abrir espacios críticos para superar las resistencias tradicionales en la pedagogía teatral.; This study analyzed the perception of the emotional component in
the training of students at the Institut del Teatre de Barcelona, using
a mixed-methods, ethnographic-participatory approach. Data col lection included interviews, focus groups, logbooks, emotional bio graphies, participant observation, and audiovisual recordings, with
content analysis supported by Atlas.ti. Findings reveal a limited
presence of emotional work in voice training and highlight the
need to integrate it systematically, both for stage performance
and self-care. The study concludes that it is urgent to create critical
spaces to challenge traditional resistance within university-level
theatre pedagogy.
Publicat per l’editorial Taylor & Francis i disponible a https://doi.org/10.1080/23268263.2026.2640634