Flexionar la diferència sexual amb els cossos. Escriptura i cos textual en la dansa
López Esteve, Oriol
Des dels anys setanta del segle XX, la creació i el pensament —especialment el vinculat als estudis feministes— han provat de copsar la corporalitat i la sexualitat en els textos literaris. Invertint l’objecte d’anàlisi i dialogant amb les obres de Jacques Derrida i Hélène Cixous, aquest assaig indaga de quina manera, en la dansa, els cossos queden travessats per una escriptura —la coreografia— que flexiona la seva diferència sexual. L’autor se centra en l’obra de la ballarina modernista Loïe Fuller, que desconstrueix les nocions de presència, unicitat i veritat en què es fonamenta el règim identitari modernista i, mitjançant l’ús del vestuari i d’elements lumínics i escenogràfics, es fusiona amb l’espai i aconsegueix que es confonguin natura i tècnica, llum i matèria. A diferència d’altres ballarines de l’època més conegudes, com Isadora Duncan o Ruth Saint Denis, Fuller posa en marxa una escriptura coreogràfica que trastoca la definició dels cossos de les dones, qüestiona l’essencialisme majoritari en l’escena moderna i ofereix un model coreopolític de lectura i d’escriptura vàlid també per a la dansa d’avui dia.
2023, Flexionar la diferència sexual amb els cossos. Escriptura i cos textual en la dansa (1ª edició).

Institut del Teatre: Memòria 2023
Institut del Teatre

Institut del Teatre: Memòria 2023
Institut del Teatre

Discozombie
Faura, Pere
A few hours of disco, litres of sweat and crossed glances to the rhythm of
techno are recorded here. Interspersed, there are multiple visions of the
choreographer’s work- from the creative impulse to the need for management
and the analysis of results – that transport us from the blinding light of the
spotlights of a stage to the deep darkness of a cave. This is the intimate
portrait of Pere (Gay) Faura, an artist of the dance floor, and of the very dance
floor where he moves: today’s culture.
With Jeroen Fabius, Neus Faura and Joan Gay.
And the voices of Natalia Natalia Alvarez, Tena Busquets, Maria Gonzalez, Joan
Escofet, Tatiana Halbach, Esteve Soler, Roberto Fratini, Claudia SolWat,
Sandra Casals, Margarida Troguet, Julia Bertran, Elena Carmona, Bea Fernan dez, Semolina Tamie, Mauri Serrado, Eduard Vallory, Javier Vaquero, Ohiana
Altube, Eduard Escoffet and lfiaki Alvarez.

Nou(s) realisme(s)? : textos d’un debat al teatre alemany contemporani
Lehmann, Hans-Thies; Engler, Wolgang; Bude, Heinz; Hayner, Jakob; Stegemann, Bernd; Pollesch, René; Leipold, André; Rau, Milo; Bossart, Rolf; Kluge, Alexander; Ostermeier, Thomas; Schimmelpfennig, Roland; Lotz, Wolfram; Röggla, Kathrin; Petras, Armin; Feitscher, Georg; Lucassen, Lisa; Laudenbach, Peter; Haug, Helgard; Kaegi, Stefan; Wetzel, Daniel; Dreysse, Miriam; Eiermann, André; She She Pop; Rimini Protokoll
En aquests últims vint anys, les condicions socials, polítiques i econòmiques han canviat molt. Després d’una època de bonança —culturalment marcada pel postmodernisme i, en l’àmbit teatral, el postdramatisme— hem accedit a una etapa
de precarietats, temors i incerteses.

És en aquest context que Bernd Stegemann publica Elogi del realisme. El llibre exposa la polèmica tesi que el teatre postdramàtic, tant en les seves expressions
més formals i autoreferencials com en aquelles que cerquen l’autenticitat del real, ha acabat fent el joc al sistema neoliberal que pretenia qüestionar. Cal un «nou realisme» que pugui treballar en la visibilització del món, no en la seva encriptació. El debat que sorgeix arran d’aquesta polèmica ha modificat el pensament i la teoria teatrals a Alemanya molt més enllà del que sembla apuntar el conflicte de partida.

L’antologia que us presentem recull les principals aportacions al debat, i també moltes altres manifestacions. El conjunt ens ajuda a comprendre el signe i l’orientació de les arts escèniques del nostre temps. Com podem, amb el teatre d’avui, representar la realitat? Com podem incidir-hi?
Inclou referències bibliogràfiques i biografies dels autors

Nou(s) realisme(s)? : textos d’un debat al teatre alemany contemporani
Lehmann, Hans-Thies; Engler, Wolgang; Bude, Heinz; Hayner, Jakob; Stegemann, Bernd; Pollesch, René; Leipold, André; Rau, Milo; Bossart, Rolf; Kluge, Alexander; Ostermeier, Thomas; Schimmelpfennig, Roland; Lotz, Wolfram; Röggla, Kathrin; Petras, Armin; Feitscher, Georg; Lucassen, Lisa; Laudenbach, Peter; Haug, Helgard; Kaegi, Stefan; Wetzel, Daniel; Dreysse, Miriam; Eiermann, André; She She Pop; Rimini Protokoll
En aquests últims vint anys, les condicions socials, polítiques i econòmiques han canviat molt. Després d’una època de bonança —culturalment marcada pel postmodernisme i, en l’àmbit teatral, el postdramatisme— hem accedit a una etapa
de precarietats, temors i incerteses.

És en aquest context que Bernd Stegemann publica Elogi del realisme. El llibre exposa la polèmica tesi que el teatre postdramàtic, tant en les seves expressions
més formals i autoreferencials com en aquelles que cerquen l’autenticitat del real, ha acabat fent el joc al sistema neoliberal que pretenia qüestionar. Cal un «nou realisme» que pugui treballar en la visibilització del món, no en la seva encriptació. El debat que sorgeix arran d’aquesta polèmica ha modificat el pensament i la teoria teatrals a Alemanya molt més enllà del que sembla apuntar el conflicte de partida.

L’antologia que us presentem recull les principals aportacions al debat, i també moltes altres manifestacions. El conjunt ens ajuda a comprendre el signe i l’orientació de les arts escèniques del nostre temps. Com podem, amb el teatre d’avui, representar la realitat? Com podem incidir-hi?
Inclou referències bibliogràfiques i biografies dels autors

Música i dansa contra el feixisme a l’Europa de 1937
Fontelles-Ramonet, Albert
Disseny gràfic: Intira Tripkdeekful; vídeo: XAvier Gonzàlez Creixans, suport documental: MAE- Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.
Exposició temporal del MAE comissariada per Albert Fontelles-Ramonet, professor de CPD de l’Institut del Teatre
L’exposició està relacionada amb la seva tesi doctoral “La Cobla Barcelona (1922-1938). Un projecte noucentista”

L’exposició es situa en el context de la guerra civil. Quan el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya va requerir la Cobla Barcelona i va presentar-la a Europa el 1936 i 1937 amb el nom «Cobla de Barcelone – Orchestra Officiel de la Généralité de Catalogne»,. Es van fer dues gires, una d’elles amb el ballarí Joan Magrinyà, el cantant Emili Vendrell i el pianista Isidre Marvà.