La Veronal. Resistència dels noms, insistència en els mons
La Veronal. Resistència dels noms, insistència en els mons
López Esteve, Oriol
Aquest article analitza la trajectòria artística de La Veronal, companyia de dansa amb seu a Barcelona sota la direcció de Marcos Morau, a partir de dues de les seves estratègies creatives centrals: la nominació i la construcció de mons. El títol de l’article (“resistència dels noms”) al·ludeix a l’ús de topònims com Rússia, Islàndia o Copenhaguen, no com a descriptors geopolítics, sinó com a generadors poètics que activen dramatúrgies retorçades i posades en escena de caràcter oníric. Al centre del dispositiu coreogràfic de La Veronal hi trobem el sistema “Kova”, que codifica el moviment mitjançant la distribució del cos en coordenades espacials, afavorint així la dissociació articular del cos. Emmarcat en els debats contemporanis sobre dansa postconceptual, l’article sosté que La Veronal proposa un retorn al moviment com a eina de recerca formal, tot proposant mons escènics d’una enorme densitat poètica. Les creacions de Morau —complexes, visualment exuberants i culturalment significatives— posen en relleu el potencial de la dansa com a espai d’exploració i diàleg amb les ansietats, els desitjos i els imaginaris col·lectius del present.
Periodicitat bianual
López Esteve, Oriol
Aquest article analitza la trajectòria artística de La Veronal, companyia de dansa amb seu a Barcelona sota la direcció de Marcos Morau, a partir de dues de les seves estratègies creatives centrals: la nominació i la construcció de mons. El títol de l’article (“resistència dels noms”) al·ludeix a l’ús de topònims com Rússia, Islàndia o Copenhaguen, no com a descriptors geopolítics, sinó com a generadors poètics que activen dramatúrgies retorçades i posades en escena de caràcter oníric. Al centre del dispositiu coreogràfic de La Veronal hi trobem el sistema “Kova”, que codifica el moviment mitjançant la distribució del cos en coordenades espacials, afavorint així la dissociació articular del cos. Emmarcat en els debats contemporanis sobre dansa postconceptual, l’article sosté que La Veronal proposa un retorn al moviment com a eina de recerca formal, tot proposant mons escènics d’una enorme densitat poètica. Les creacions de Morau —complexes, visualment exuberants i culturalment significatives— posen en relleu el potencial de la dansa com a espai d’exploració i diàleg amb les ansietats, els desitjos i els imaginaris col·lectius del present.
Periodicitat bianual
2025-05-01 Noticias
