Quatre sainets de Francesc Renart i Arús
Renart i Arús, Francesc
Conté: Sainete nou de la Laieta de Sant Just (1815) ; La casa de despeses, o sigui
La calúmnia descoberta (1833) ; La tornada després del còlera. Peça bilingüe en un acte
(1833) ; Titó i donya Paca o El viatge de la Fortuna (1828); «Francesc Renart i Arús (1783-1853) és un autor avui poc conegut però a la seva època va ser un dels dramaturgs de més èxit i un personatge preeminent de la societat barcelonina. No solament va ser un autor de renom, sinó que va ser un prestigiós arquitecte i urbanista de la ciutat de Barcelona. Decididament liberal, durant el Trienni (1820‑1823), va començar a prosperar amb diferents càrrecs: regidor de l’Ajuntament
de Barcelona, arquitecte del port de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i supervisor de diferents obres públiques de Barcelona. D’altra banda, va formar part de diferents associacions i societats culturals i va ser un dels fundadors del Liceu. Va morir com una de les personalitats més influents de Barcelona.
Renart i Arús va escriure com a mínim quatre obres en castellà i onze en català (en realitat, bilingües), pràcticament totes sense edicions posteriors a l’època d’estrena, un buit que era urgent omplir. Aquest volum treu a la llum quatre peces representatives del teatre de Renart i Arús: Sainete nou de la Laieta de Sant Just (1815), potser la seva més
cèlebre, La casa de despeses, o sigui La calúmnia descoberta (1833), La tornada després del còlera (1833) i Titó i donya Paca o El viatge de la Fortuna (1829). Es tracta de sainets, encara que potser podríem parlar de petites comèdies amables d’embolics i malentesos comprimides, on es fan servir tots els recursos de la comèdia neoclàssica: l’equívoc, la ironia escènica, l’embolic, etc., i s’insinua una mena de realisme costumista en alguns personatges característics.» — Contracoberta
