ESADS en Red | Escuelas Superiores de Arte Dramático en Red

Institut del Teatre

Per primer cop l’Institut del Teatre ha col·laborat en el projecte «Òh!pera. Microòperes de nova creació», impulsat per …
Noticias

Per primer cop l’Institut del Teatre ha col·laborat en el projecte «Òh!pera. Microòperes de nova creació», impulsat per …

Per primer cop l’Institut del Teatre ha col·laborat en el projecte «Òh!pera. Microòperes de nova creació», impulsat per @liceu_opera_barcelona i @dissenyhub , amb la participació de diferents escoles de disseny de la ciutat.

L’objectiu d’«Òh!pera» és ser la porta d’entrada al món de l’òpera per a creadors joves de tots els àmbits artístics: compositors, llibretistes, directors d’escena, cantants, músics, il·luminadors i alumnes d’escoles de disseny.

Del 12 al 14 de juliol i dins del @grecfestivalbcn es van poder veure les tres microòperes d’aquesta edició, que han comptat amb la participació d’alumnes i graduats de l’Institut del Teatre.

Us deixem unes imatges de @sergipanizo de:

– » Contradir la nit», amb el disseny d’il·luminació a càrrec de la graduada d’escenografia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) Palmira Sabaté @palzsbt
– «Eliza», amb direcció d’escena de l’alumne d’escenografia de l’ESAD @pol.roig i disseny d’il·luminació a càrrec del graduat d’escenografia @sergi.cerdan.aguado
– «Azúl como una naranja», amb direcció d’escena de la graduada del Conservatori Superior de Dansa (CSD) @esterguntin i disseny d’il·luminació del graduat d’escenografia Quim Algora @quimalgora

Una grata experiència que esperem repetir. Ben aviat es publicarà la convocatòria per a participar a l’edició 2024-25.

#InstitutdelTeatre #opera #escenografia #iluminacio

L’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle @estaeit obre una segona convocatòria d’admissions pel curs 2…
Noticias

L’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle @estaeit obre una segona convocatòria d’admissions pel curs 2…

L’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle @estaeit obre una segona convocatòria d’admissions pel curs 2024-25 en les tres especialitats que ofereix: tècniques de so, maquinària escènica i luminotècnia.

El termini d’inscripcions serà de forma presencial entre el 17 i el 26 de juliol de 2024 o en línia entre el 17 i el 31 d’agost.
El 3 de setembre es faran entrevistes amb les persones aspirants, a qui s’avisarà de manera individualitzada, i el 6 de setembre es publicarà la llista definitiva de persones admeses.
El 9 de setembre es podran matricular al nou curs acadèmic.

Els estudis tècnics de l’Institut del Teatre s’imparteixen a ESTAE, al Centre del Vallès, a Terrassa, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya en les matèries tecnològiques i la de nombrosos professionals del sector com a professors especialistes.

Trobareu tota la informació a la nostra web, a l’apartat de notícies i l’apartat, proves d’accés de l’ESTAE (enllaç a la bio).

#InstitutedelTeatre #ESTAE #tecnicsespectacle #so #maquinariaescenica #luminotecnia

Aquest diumenge 14 i el dilluns 15 de juliol, a les 21 h, es podrà veure a l’Espai Lliure del @teatrelliure en el marc d…
Noticias

Aquest diumenge 14 i el dilluns 15 de juliol, a les 21 h, es podrà veure a l’Espai Lliure del @teatrelliure en el marc d…

Aquest diumenge 14 i el dilluns 15 de juliol, a les 21 h, es podrà veure a l’Espai Lliure del @teatrelliure en el marc del @grecfestivalbcn la peça «Extinction Rave», projecte guanyador de l’edició de 2023 del Premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre.

Es tracta d’una creació de la @fundacionmisbragas que planteja una reflexió sobre el canvi climàtic i la possibilitat —gens llunyana— de presenciar la nostra pròpia extinció. En paraules de les autores, la peça vol aportar la perspectiva ecofeminista i visibilitzar els mecanismes patriarcals que desencadenen l’ecocidi diari.

La companyia està integrada per les graduades de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) Gaia Bautista, Núria Torres, Andrea Marinel·lo, Agnès Jabbour, Anna Pérez, Lola Belles i Adrià Girona, així com per les graduades del Conservatori Superior de Dansa (CSD) Bàrbara Cappi i Carmen Gómez, i el graduat de l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle (ESTAE) Pau Vila.

#premiadriàgual #grec #graduats #interpretació #teatre #escenografia #dansa #moviment

Núria Plana ha estat nomenada nova directora de l’Institut del Teatre substituint a Sílvia Ferrando, que ha dirigit l’In…
Noticias

Núria Plana ha estat nomenada nova directora de l’Institut del Teatre substituint a Sílvia Ferrando, que ha dirigit l’In…

Núria Plana ha estat nomenada nova directora de l’Institut del Teatre substituint a Sílvia Ferrando, que ha dirigit l’Institut els darrers tres anys.

Avui s’ha aprovat la resolució de la convocatòria de provisió per a la direcció.

La nova direcció de l’Institut del Teatre s’ha seleccionat per concurs públic amb la presentació d’una memòria i a través d’un tribunal plural i especialista que ha considerat, per unanimitat, que el projecte de Núria Plana destaca pel seu rigor, proposta de futur, precisió i concreció, tant en la memòria com en la seva defensa.

Núria Plana, ballarina professional i titulada per l’Institut del Teatre, ha exercit com a docent de l’especialitat de dansa en aquest centre des de 1998, tant al Conservatori Professional de Dansa com al Conservatori Superior de Dansa.

En l’àmbit de gestió ha exercit diferents càrrecs al mateix Institut. Va ser coordinadora acadèmica de l’Institut del Teatre de 2017 a 2021, any en què va ser nomenada directora general interina, de març a juliol del 2021.

#InstitutdelTeatre #direcciogeneral #nuriaplana

El Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l’Institut del Teatre convoca proves d’accés extraordinàries per al curs 2024…
Noticias

El Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l’Institut del Teatre convoca proves d’accés extraordinàries per al curs 2024…

El Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l’Institut del Teatre convoca proves d’accés extraordinàries per al curs 2024-2025.

En concret, s’ofereixen tres places per cursar els estudis en l’especialitat de Pedagogia de la Dansa.

El termini d’inscripcions és del 8 al 19 de juliol i les proves es duran a terme el 2 de setembre (matí i tarda).

Trobareu tota la informació a la nostra web, a l’apartat de notícies i l’apartat, proves d’accés del CSD (enllaços a la bio)

#InstitutdelTeatre #CSD #PPAA #provesaccés #estudisdansa #dansa

Acabem la setmana amb un breu resum de les Aules obertes dels alumnes de 2n curs d’interpretació de teatre físic i visua…
Noticias

Acabem la setmana amb un breu resum de les Aules obertes dels alumnes de 2n curs d’interpretació de teatre físic i visua…

Acabem la setmana amb un breu resum de les Aules obertes dels alumnes de 2n curs d’interpretació de teatre físic i visual on 13 joglars ens narraran 13 obres de Shakespeare.

Nom artístic alumnes participants:
Mar Carasa Suriol
Nin Verdera
Mireia Gotarredona Argelich
Carla Maestre Planas
Isadora Moreno
Laura Nadal Fortes
Júlia Palau
Ela Villanueva
Jan Pons Ferrer
Cristina Barrabes
Itzel Silvestre Sancho
Valèria Zanuy Quiros
Arantzazu Soriano Fernando

Equip docent:
Maria Codinachs (Interpretació)
Eudald Ferré (Interpretació Visual)
Pere Sais (Esgrima)
Cesca Vadell (Veu)

#institutdelteatre #ESAD #escenografia #interpretació #estudisartdramàtic #teatrefisic #teatrevisual

Us presentem alguns fragments de les aules obertes de l’alumnat de 2n curs d’Interpretació de l’ESAD de l’itinerari de M…
Noticias

Us presentem alguns fragments de les aules obertes de l’alumnat de 2n curs d’Interpretació de l’ESAD de l’itinerari de M…

Us presentem alguns fragments de les aules obertes de l’alumnat de 2n curs d’Interpretació de l’ESAD de l’itinerari de Musical de l’assignatura «Repertori Musical per Musical».

Van interpretar peces musicals de George Gershwin ( I got rhythm, L’home que estimo, Algú que vetlli per mi, Però no per a mi) i de Cole Porter (Dia i nit, Cada cop que em dius adéu, No és bo per mi, T’odio, amor meu , Tu ho ets tot i Au, fem-ho!)

Alumnat
Lena Andrés
Neus Aranda
Jan Carrasco
Irene Corrius
Bru Gallart
Andrea García
Roser Gelis
Èlia Gimeno
Pau Herrero
Oriol Homedes
Mariona Mas
Paula Moles
Didac Salabert

Professorat
Laia Piró
Xavier Algans
Esther Sabaté
Begoña López
Isabel Soriano
Carlos Morera
Roser Güell
Queralt Casasayas
Jordi Griso

#institutdelteatre #ESAD #escenografia #interpretació #estudisartdramàtic #teatremusical

Quatre textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan (Volum 3)
Noticias

Quatre textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan (Volum 3)

Quatre textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan (Volum 3)
Gras i Perfontan, Rosa-Victòria
Conté: La llengua tallada (1989. P13: D4, H9 i altres), irònic drama històric de forta arrel onírica i poètica que s’interroga amb perplexitat entorn de la idea del destí. p 19-83. —
El romance de Amaranta (1995. P15: D9, H6 i altres), drama simbolista d’inspiració lorquiana sobre els somnis trencats i l’amarga recerca de l’amor somniat. p. 85-139 —
Unitat Galàctica Número III (1998. P9: D4, H5), farsa sobre la reencarnació. p. 141-207. —
L’últim tren (2001. P7: D3, H4),drama irònic sobre la vitalitat insospitada que ens pot sobrevenir quan sembla que el temps s’acaba i descobrim que no tot ha estat viscut encara. p.209-298
Referències bibliogràfiques, pàgines 17-18; Aquest volum també es pot comprar en impressió a demanda al lloc web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona
Quatre textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan (Volum 3)
Noticias

Quatre textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan (Volum 3)

Quatre textos de Rosa Victòria Gras i Perfontan (Volum 3)
Gras i Perfontan, Rosa-Victòria
Conté: La llengua tallada (1989. P13: D4, H9 i altres), irònic drama històric de forta arrel onírica i poètica que s’interroga amb perplexitat entorn de la idea del destí. p 19-83. —
El romance de Amaranta (1995. P15: D9, H6 i altres), drama simbolista d’inspiració lorquiana sobre els somnis trencats i l’amarga recerca de l’amor somniat. p. 85-139 —
Unitat Galàctica Número III (1998. P9: D4, H5), farsa sobre la reencarnació. p. 141-207. —
L’últim tren (2001. P7: D3, H4),drama irònic sobre la vitalitat insospitada que ens pot sobrevenir quan sembla que el temps s’acaba i descobrim que no tot ha estat viscut encara. p.209-298
Referències bibliogràfiques, pàgines 17-18; Aquest volum també es pot comprar en impressió a demanda al lloc web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona
Tres textos de Maria Aurèlia Capmany
Noticias

Tres textos de Maria Aurèlia Capmany

Tres textos de Maria Aurèlia Capmany
Capmany, Maria Aurèlia
(Re)coneguda per les diverses modulacions de la seva obra narrativa, Maria Aurèlia Capmany va erigir-se un clos particular en el teatre català dels anys seixanta. En un ambient absolutament impermeable al talent femení, Capmany sobresurt com a creadora i activista de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), juntament amb Ricard Salvat, amb qui es coneix, precisament, arran de l’estrena de Tu i l’hipòcrita (1959), a recer de les vetllades de l’ADB. Més que no pas de la pràctica com a narradora, la discursivitat del seu debut escènic ve marcada per les tendències boulevardières: concretament, de L’OEuf, de Felicien Marceau. En aquest sentit, un dels trets idiosincràtics de Capmany
seria, precisament, catalitzar al terrer autòcton diversos recursos i corrents en voga a l’escena europea. Del caràcter més aviat francòfil de Tu i l’hipòcrita, evolucionaria cap a les contextures èpiques. Vent de garbí i una mica de por (1965), de fet, serveix d’exemple de la pràctica de l’EADAG en el cinquè aniversari de la institució. La curiositat de l’autora, instigada pel director Josep Anton Codina, s’estendria cap a la pista de la Cova del Drac, on recrea les revistes alemanyes d’entreguerres amb el filtre coetani del cabaret italià de Paolo Poli. La primera mostra d’aquest gènere juganer, Dones, flors i pitança (1968), vehicula el tractament de temes socials més o menys polèmics i estereotipats, sense excessius apriorismes, per mitjà del dinamisme i el vertigen resultants de la mescla de pastitx literari, lirisme à la mode o sarau fregolià. L’obra teatral de Capmany no és pas prolífica, per bé que prou estimulant —cosa que es percep també en la peça breu Dos quarts de cinc (1963), en l’emblemàtic i clandestí Layret (1970) o en L’ombra de l’escorpí (1971)— perquè per a reivindicarla no sigui forçós d’apel·lar a la gènesi «femenina», sinó, fet i fet, al mèrit d’haver creat un univers particular i innovador, ben diferent de la resta de cales del teatre català de postguerra.
Conté: Tu i l’hipòcrita : comèdia predicada,en dos actes (1929) P37: D20, H17 ; Vent de garbí i una mica de por (1968) P14: D7, H7 ; Dones, flors i pitança (1968) P4: D2, H2; Inclou referències bibliogràfiques, pàgina 27; DL B 2448-2024
Scroll al inicio