Noticias

Quatre sainets de Francesc Renart i Arús
Renart i Arús, Francesc
Conté: Sainete nou de la Laieta de Sant Just (1815) ; La casa de despeses, o sigui
La calúmnia descoberta (1833) ; La tornada després del còlera. Peça bilingüe en un acte
(1833) ; Titó i donya Paca o El viatge de la Fortuna (1828); «Francesc Renart i Arús (1783-1853) és un autor avui poc conegut però a la seva època va ser un dels dramaturgs de més èxit i un personatge preeminent de la societat barcelonina. No solament va ser un autor de renom, sinó que va ser un prestigiós arquitecte i urbanista de la ciutat de Barcelona. Decididament liberal, durant el Trienni (1820‑1823), va començar a prosperar amb diferents càrrecs: regidor de l’Ajuntament
de Barcelona, arquitecte del port de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i supervisor de diferents obres públiques de Barcelona. D’altra banda, va formar part de diferents associacions i societats culturals i va ser un dels fundadors del Liceu. Va morir com una de les personalitats més influents de Barcelona.
Renart i Arús va escriure com a mínim quatre obres en castellà i onze en català (en realitat, bilingües), pràcticament totes sense edicions posteriors a l’època d’estrena, un buit que era urgent omplir. Aquest volum treu a la llum quatre peces representatives del teatre de Renart i Arús: Sainete nou de la Laieta de Sant Just (1815), potser la seva més
cèlebre, La casa de despeses, o sigui La calúmnia descoberta (1833), La tornada després del còlera (1833) i Titó i donya Paca o El viatge de la Fortuna (1829). Es tracta de sainets, encara que potser podríem parlar de petites comèdies amables d’embolics i malentesos comprimides, on es fan servir tots els recursos de la comèdia neoclàssica: l’equívoc, la ironia escènica, l’embolic, etc., i s’insinua una mena de realisme costumista en alguns personatges característics.» — Contracoberta

El Grec-76 i l ’Assemblea d’Actors i Directors : un element de ruptura en l’escena teatral de la transició barcelonina
Alós López, Martí
L’any 1976, després de la mort de Franco i la vaga del sector de l’espectacle, neix a Barcelona l’Assemblea d’Actors i Directors, amb la qual el sector teatral buscava lluitar de forma col·lectiva per una renovació més democràtica del sistema teatral català. Malgrat les divisions internes, l’ADD va ser capaç d’organitzar una temporada d’estiu autogestionada pel mateix sector: el Grec76. Així doncs, busquem oferir una nova mirada amb un estudi històric que en repassa la breu, però intensa, trajectòria i ressegueix el record que ha deixat dins i fora del sector. Comprendre el Grec76 ens ha de permetre identificar alguns components de ruptura en l’àmbit sociocultural que es viuen en els anys intensos de transició a la democràcia a casa nostra. En
un moment de grans esperances de canvi, veurem quines són les reivindicacions del sector i les bases d’un projecte únic en el panorama teatral barceloní.
Martí Alós López. Barcelona, 1999. Graduat en Història a la Universitat de Barcelona, s’ha format com a actor a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia de Barcelona. Doctorand a la Universitat de Barcelona al departament d’Història de l’Art, centra la seva recerca en l’estudi del teatre català durant la Transició espanyola des d’una perspectiva històrica. Amb la seva recerca sobre la temporada d’estiu del Grec76 va rebre el Premi Teresa
Cunillé de recerca sobre el teatre català contemporani en la seva tercera edició, i ha comissariat l’exposició «Una explosió teatral en temps de canvis. El Grec76 i l’Assemblea d’Actors i Directors», organitzada pel Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) i inaugurada el 2024 a l’Institut del Teatre de Barcelona.