Fabià Puigserver : pensar amb les mans
Rafa, Marta
Sumari: Introducció — Alumnat entrevistat — L’entrevista — Documents comentats — Conclusions — Cronologia — Bibliografia; L’any 2021 va fer trenta anys de la mort de Fabià Puigserver.
Quan vaig començar a treballar en aquest estudi em va
semblar que aquestes tres dècades oferien la possibilitat
d’una mirada amb perspectiva sobre el seu llegat i permetien
continuar aprofundint en el coneixement d’aquest home
polifacètic i complex. Durant quinze anys va donar classes
a l’Institut del Teatre a alguns intèrprets, directors i dramaturgs,
però sobretot, a aspirants a escenògrafs i gurinistes.
En els següents quaranta anys molts d’ells van esdevenir els
protagonistes dels escenaris catalans, espanyols i ns internacionals
i van ser professors a l’Institut o en altres escoles.
La implicació de Puigserver amb la docència de l’escenogra
a i el gurinisme, la seva transcendència, o la importància
que va poder tenir aquesta tasca en la trajectòria
professional encara no havien estat tractats en profunditat.
La col·lecció «Converses» és el context idoni per descobrir
al Fabià professor. La singularitat d’aquest volum recau en
el fet que l’entrevista central és amb els seus estudiants.
A través de la seva memòria coneixerem una altra faceta de
l’escenògraf. — Contracoberta
Rafa, Marta
Sumari: Introducció — Alumnat entrevistat — L’entrevista — Documents comentats — Conclusions — Cronologia — Bibliografia; L’any 2021 va fer trenta anys de la mort de Fabià Puigserver.
Quan vaig començar a treballar en aquest estudi em va
semblar que aquestes tres dècades oferien la possibilitat
d’una mirada amb perspectiva sobre el seu llegat i permetien
continuar aprofundint en el coneixement d’aquest home
polifacètic i complex. Durant quinze anys va donar classes
a l’Institut del Teatre a alguns intèrprets, directors i dramaturgs,
però sobretot, a aspirants a escenògrafs i gurinistes.
En els següents quaranta anys molts d’ells van esdevenir els
protagonistes dels escenaris catalans, espanyols i ns internacionals
i van ser professors a l’Institut o en altres escoles.
La implicació de Puigserver amb la docència de l’escenogra
a i el gurinisme, la seva transcendència, o la importància
que va poder tenir aquesta tasca en la trajectòria
professional encara no havien estat tractats en profunditat.
La col·lecció «Converses» és el context idoni per descobrir
al Fabià professor. La singularitat d’aquest volum recau en
el fet que l’entrevista central és amb els seus estudiants.
A través de la seva memòria coneixerem una altra faceta de
l’escenògraf. — Contracoberta
