L’amabilitat dels desconeguts : Tennessee Williams a Barcelona durant el franquisme
Vilaró Berdusan, Jordi
Encara no s’havien suprimit les cartilles de racionament, en un país marcat per la misèria i la falta d’horitzons, quan Tennessee Williams fa una tímida aparició en els escenaris catalans amb El zoo de cristal. El seguirà Un tranvía llamado Deseo i moltes altres grans peces del dramaturg nord-americà, en un idil·li entre Catalunya i l’autor que es perllongarà fins a principis dels anys seixanta. Des d’aquells primers muntatges, gairebé
heroics, fets pel Teatro de Cámara de Barcelona, a altres de posteriors i de major envergadura, Jordi Vilaró teixeix un relat que és molt més que una relació de muntatges i produccions, i s’erigeix en una crònica cultural d’una època tan funesta com sorprenent, tan poc coneguda com interessant de descobrir. Aquest estudi permet retrobar-nos amb
nosaltres mateixos i la nostra història a través de la figura de Tennessee Williams, un
dels noms fonamentals de la dramatúrgia nord-americana contemporània i, ara també,
de la catalana — Contracoberta
Vilaró Berdusan, Jordi
Encara no s’havien suprimit les cartilles de racionament, en un país marcat per la misèria i la falta d’horitzons, quan Tennessee Williams fa una tímida aparició en els escenaris catalans amb El zoo de cristal. El seguirà Un tranvía llamado Deseo i moltes altres grans peces del dramaturg nord-americà, en un idil·li entre Catalunya i l’autor que es perllongarà fins a principis dels anys seixanta. Des d’aquells primers muntatges, gairebé
heroics, fets pel Teatro de Cámara de Barcelona, a altres de posteriors i de major envergadura, Jordi Vilaró teixeix un relat que és molt més que una relació de muntatges i produccions, i s’erigeix en una crònica cultural d’una època tan funesta com sorprenent, tan poc coneguda com interessant de descobrir. Aquest estudi permet retrobar-nos amb
nosaltres mateixos i la nostra història a través de la figura de Tennessee Williams, un
dels noms fonamentals de la dramatúrgia nord-americana contemporània i, ara també,
de la catalana — Contracoberta